Crònica de les tertúlies i visites culturals de l'Espai Ateneu a les que han
participat més de 500
socis durant aquests últims
tres anys.
"El resum del llibre és fàcil de fer: això és l’Ateneu
Barcelonès! En lloc d’explicar als nostres visitants el que és la nostra
entitat, ens sortiria més a compte que els donéssim un exemplar del llibre.
La Tertúlia Espai Ateneu és un exemple del que es proposa
la nostra associació. És una prova clara que el debat i l’adquisició de nous
coneixements són al nostre abast i que ens poden proporcionar una satisfacció
personal". (Del pròleg del president Francesc
Cabana)
Dimarts 26 de juny IV ANIVERSARI de la TERTÚLIA ESPAI ATENEU
La Tertúlia ESPAI ATENEU compleix 4 anys i ho festejarem dimarts 26 de juny en un dinar amb tots els amics de la Tertúlia.
En aquests quatre anys hem organitzat 121 tertúlies amb convidats eminents i 26
sortides culturals revisitant indrets del nostre patrimoni cultural,
com queda plasmat al llibre “ESPAI ATENEU El debat de les idees”,
recull dels primers tres anys. Inscripció: a tertulia@espaiateneu.com o al tel. 639 129 438
Dissabte 19 de Maig BESALÚ i L' ESTANY DE BANYOLES
Sortida en autocar a les 9 h. de la plaça de Catalunya (davant del Banc d’Espanya).
I a les 9:15 h. de la plaça de Francesc Macià (davant del Sandor).
Visita a Besalú. Vila medieval declarada "Conjunt Històric-Artístic Nacional" pel seu gran valor arquitectònic. Recorregut en tren per la vila i els seus monuments que li donen el singular estil medieval: El pont romànic, Sant Vicenç, el Miqvé o banys jueus, la plaça Major. Visita guiada a l'església de Sant Pere al final del passeig en trenet, una manera agradable de conèixer Besalú i gaudir del seu encant. Dinar al restaurant Oliveras.
L'Estany de Banyoles. Un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic i paisatgístic, subseu olimpica de rem al '92. Passeig a la tarda a la vora de l'Estany, on al paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta hi ha les pesqueres, peculiars construccions característiques de l'entorn.
De tornada s'anirà al celler Mas Oller, a Torrent, amb vistes a les Illes Medes i les muralles de Pals, que segueix la tradició vinícola de l’Empordà amb una interpretació moderna del vi. Visita i degustació.
Els arquitectes amb un llenguatge propi: Lluís Domenech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Gibert, Antoni Gaudí.
Dimarts 12 de juny
AGUSTÍ ALCOBERRO Director del Museu d'Història de Catalunya
Els usos de la Història a l’Europa del segle XXI
( Propera visita de l'ESPAI ATENEU al Museu d'Història de Catalunya a la sortida cultural de dissabte 7 de juliol )
SORTIDA CULTURAL DEL MES DE JUNY
Dissabte 16 Juny RUPIT i la RUTA VERDAGUERIANA
Sortida en autocar a les 9 h. de la plaça de Catalunya
(davant del Banc d’Espanya) i a les 9:15 h. de la plaça de Francesc
Macià (davant del Sandor).
RUPIT. Visita guiada a un dels
pobles més bells del país, declarat Conjunt Històric-Artístic, tant per
la seva singular orografia, com per la conservació i la qualitat de les
edificacions. En un paisatge privilegiat, conserva l’encant d’un poble
medieval amb les cases assentades sobre la pedra viva, amb un pont
penjat de fusta, el pont medieval de can Badaire, l’església parroquial
de Sant Miquel Arcàngel i uns carrers graonats amb cases amb balconades
de fusta.
Josep Maria de Sagarradiu:
Rupit és un trosset de món, enfonsat al
cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí
vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les
teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els
carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna
amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants
barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons
d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot
el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental,
és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres
llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i
amagat del segle disset català amb uns pagesos muts que duen barretina i
unes noietes de cara vermella i ulls
esparverats.
Dinar al restaurant Fonda Marsal.
A la tarda: Ruta Verdagueriana amb el Prof. Narcís Garolera, especialista en l’obra de Jacint Verdaguer.
Folgueroles, vila museu obert sobre Jacint Verdaguer. Visita guiada a la Casa Museu Verdaguer, un dels museus literaris més antics de Catalunya. La casa familiar on Mossèn Cinto va viure els primers anys de la seva vida. Ermita La Damunt,
des d’on es pot observar el Montseny, els Pirineus i la Plana de Vic,
un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’una de
les seves composicions:L’Arpa. El jardí poètic porta el nom del llibre Brins d’espígol, amb plantes i flors del volum del poeta.
Articlepublicat a La Mañana (8/7/09) DEIXI'M QUE SIGUI POSITIU Jesús Conte
Potser com a contrapès a les preses del dia a dia, a la dificultat de pair la informació i d’entendre la realitat malgrat tenir una àmplia oferta comunicativa en premsa, ràdio, televisió i internet, sorgeix la necessitat de trobar espais de reflexió tranquil·la i serena, de confrontació d’idees. Vaja, de tertúlia. Que és diferent a escoltar una conferència i intervenir al col·loqui.
Les tertúlies són refugis de llibertat i de tolerància, on cadascú expressa el que pensa amb ple respecte pels que en discrepen i defensen el contrari. Enfront la mediocritat i la incultura massiva adotzenada per programes tele-escombraria hi ha un atac de rebeldia de la gent amb criteri, que fuig del pensament únic.
Abans de l’era dels mass media i de que existís el futbol, els ateneus populars i llibertaris, els bars de poble, els casinos mercantils eren conciliàbuls on es posava i treia governs i es despotricava contra tot ésser vivent. Era gent més o menys il·lustrada, en molts casos autodidacta, que llegia una premsa molt polititzada i que no veia una televisió que encara no existia.
Ara s’han revifat les tertúlies. La última de la que tinc coneixement, i que tinc l’honor de compartir, és la que munta Mina Pedròs, els dimarts al migdia a l’Ateneu Barcelonès. Després de molts anys de voltar pel món, Mina, a la que conec dels anys 70 quan dirigia la mítica Terraza Martini, ha recuperat l’esperit de punt de trobada i ha sabut aglutinar un grup de tertulians que debatem i confrontem idees sobre móns tan diferents com les lletres, el teatre, el pla de Bolonya, la cooperació amb el Tercer Món, la medicina, el dret o l’Orient Mitjà. Amb un convidat especial o sols, amb temari de barra lliure. I amb les premisses ja dites de tolerància, respecte mutu i llibertat, sota el paraigües de les sales nobles de l’Ateneu, un altre temple de la llibertat i la tolerància.